Movent-nos pel districte

. dimarts, 26 d’octubre del 2010

Al districte de Sant Andreu hi ha 127.252 persones amb dret a votar en la consulta sobre la independència. Encara que les zones més poblades es concentren al voltant de l’antiga vila de Sant Andreu de Palomar i de la Sagrera –on s’han fet bona part de les actuacions fins ara–, arribar als barris perifèrics del districte és imprescindible per poder assegurar que tothom té l’oportunitat de conèixer la iniciativa de ben a prop, i més important encara: és bàsic per contactar amb les persones i entitats d’aquests barris que es vulguin incorporar a l’organització de Sant Andreu Decideix.

Això és el que s’ha començat a fer al Bon Pastor (on viu el 8% de la gent del districte) i, sobretot, a la Trinitat Vella (el 7%). La parada informativa que es va muntar al Bon Pastor el 9 d’octubre va tenir molt bona acollida. És cert que aquell dia vam disposar de globus com a reclam, la qual cosa va fer que s’acostessin moltes famílies amb criatures. Però no és menys cert que aquell matí ens vam poder explicar, i molt, a persones que ens van venir a buscar expressament. I d’altra banda, també va ser un dia en què es van vendre diversos productes de marxandatge i es va fer una mica de calaix.
Ambient al voltant de la parada del Bon Pastor.
A la Trinitat Vella, gràcies a la relació que té un voluntari andreuenc amb gent activa d’aquest barri, la nostra arribada es va organitzar d’una manera una mica diferent: primer es va anar a parlar amb entitats del barri, i després es va muntar la parada, el 23 d’octubre, amb les entitats avisades prèviament, de manera que al voltant de la parada hi havia persones de la Trinitat que els vianants podien reconèixer com a «gent del barri». El resultat d’aquesta experiència és que també a la Trinitat Vella va anar prou bé. Estàvem ben instal·lats a la plaça de la parròquia, en un lloc de pas per a molta gent, i vam donar força fulletons explicatius. Hi ha molta immigració, que s’interessava pel tema i per si podrien votar; amb tot, els veïns estaven més preocupats pel problema de la droga que per altres coses. De tota manera, vam poder parlar força, fins i tot amb aquells que no volien de cap manera la independència. Nosaltres només els dèiem que el que volíem era que votessin, fos en el sentit que fos, i eren bastant receptius.

Mentre estàvem allà, vam veure com el PSC va muntar paradeta a l’altre extrem de la plaça i van estar regalant bosses i viseres durant una hora. Després van desaparèixer. No hi ha res com tenir diners...